L'estaca és una cançó composada per Lluis Llach el 1968, que parla de com es podia lluitar col·lectivament contra la dictadura del franquisme imperant en aquell moment.
El 13 de desembre de 1969, Lluis Llach va fer el seu primer concert al Palau de la Música. En el darrer moment se li va prohibir cantar aquest tema.
Arribat el moment d'interpretar-la, Llach va fer un pas al costat i els músics –encapçalats per Francesc Burrull– van tocar la melodia de la cançó. El públic va entendre la jugada i va cantar "L'estaca". Es pot dir que gairebé tot el Palau la va cantar, tret de Llach, a qui s'adreçava la prohibició.
A partir d'aquell dia, a tot arreu li van demanar "L'estaca", bo i sabent que era una peça prohibida i l'operació es va acabar repetint en diversos escenaris. Havia començat la mitificació d'una cançó.
La mitificació de "L'estaca" l'ha duta arreu del món i s'ha expressat en múltiples llengües.
Arribat el moment d'interpretar-la, Llach va fer un pas al costat i els músics –encapçalats per Francesc Burrull– van tocar la melodia de la cançó. El públic va entendre la jugada i va cantar "L'estaca". Es pot dir que gairebé tot el Palau la va cantar, tret de Llach, a qui s'adreçava la prohibició.
A partir d'aquell dia, a tot arreu li van demanar "L'estaca", bo i sabent que era una peça prohibida i l'operació es va acabar repetint en diversos escenaris. Havia començat la mitificació d'una cançó.
La mitificació de "L'estaca" l'ha duta arreu del món i s'ha expressat en múltiples llengües.
La mitificació de "L'estaca" l'ha duta arreu del món i s'ha expressat en múltiples llengües.
En l'actualitat, aquesta cançó representa la lluita contra la repressió, no només contra el franquisme.
 |
| Lluis Llach en l'actualitat |
 |
| Lluis Llach 1968 |
