LLETRA:
"Nens pareu bé les orelles, una història us contarem,
la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps.
A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar,
que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar.
Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits,
la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!
DRAC DRAC DRAC FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC!
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!),
I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Ningú volia servir d'àpat, del monstre d'alè pudent,
tenia més d'una càries, no es rentava mai les dents.
Cada matí a la plaça es reunia el veïnat,
i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac.
Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei,
i li tocà a la princesa, oferir la seva pell...
DRAC DRAC DRAC...
Anà a la cova del drac, l'endemà de bon matí,
perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir.
Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada
va aparèixer a l'horitzó una armadura que brillava.
Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança
i cridà amb veu de tro: -Deixa anar a la noble dama!
DRAC DRAC DRAC...
Abans que li clavés les urpes i s'empassés la princesa
Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa.
Però estava malferit i les ales no volaven
i els dos dalt del cavall de seguida l'atraparen.
El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça
però abans de decidir li donaren la paraula...
"SÓC EL DRAC, ESCOLTEU!
PERDONEU, EM SAP GREU...
JO NO HO VOLIA FER, M'HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI
QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L'OR PER ELL!"
REI REI REI, FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
EL TEU POBLE HAS TRAÏT
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!)
I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI REI REI..."
